top of page

Malala

Recursos

  • Material: PPT de la Malala 

  • Espai: aula

  • Temps: una hora

 

Descripció de l’activitat

En aquesta activitat donarem a conèixer als alumnes la historia de la Malala, una nena que va lluitar per totes aquelles nenes del seu país que volien estudiar i no el regim talibà no els ho permetia. La Malala és un exemple de superació, valentia i força. A partir de la seva historia podrem conèixer les desigualtats que existeixen arreu del món i reflexionar entorn els drets dels infants. Per a explicar aquesta historia, pots utilitzar la seqüència següent:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un cop haber explicat la història de la Malala, parlem amb els alumnes sobre aquesta. Algunes preguntes poden ser les seguents:

-          Què t’ha cridat l’atenció en la història de la Malala?

-          Creus que aquesta és una infància feliç?

-          Quines diferències has trobat amb la nostra cultura?

 

Avaluació (ítems observables)

  • Empatitza amb persones que viuen situacions dificils

  • S’interessa per altres cultures

  • Manifesta respecte per la diversitat social

  • Escolta activament als companys i la mestra

  • Fa aportacions de qualitat

Malala

 

Aquesta és la Malala, una noia paquistanesa de 14 anys que li agrada molt anar a l’escola i aprendre coses noves.

 

Precisament per això, per defensar que les nenes al seu país puguin anar a l’escola, va ser atacada l’any 2012.  I COM POT SER AIXÒ?

Pakistan (Vall del Swat)

 

Doncs mireu, per explicar-vos la història de la Malala hem de viatjar fins al Pakistan, a l'Àsia. Ella viu a la Vall del Swat, al nord del país. 

Talibans

 

Fa vuit anys, en aquesta zona van començar a manar els talibans, unes persones que entenen la religió musulmana de forma molt estricta.

I què vol dir, això?

Doncs que no volen que les dones estudiïn, per exemple. Creuen que aprendre només és cosa de nens, i per tant, les nenes no tenen dret a l’educació. 

Tanquen les escoles per a nenes

 

Per això, fa tres anys, els talibans van voler tancar les escoles per a nenes. Perquè allà, nens i nenes van a escoles separades.

 

 

Quan això va passar, la Malala tenia 11 anys i va haver d’acomiadar-se de les seves amigues, perquè l’escola tancava.

La Malala lluita pels seus drets

 

Deixar l’escola i no poder aprendre li semblava molt injust a la Malala.

Per això, es va posar a escriure un diari en la seva llengua, l'urdú, on explicava i defensava que les nenes del seu país també han de poder anar a l’escola.

Els textos que escrivia la Malala, els van començar a publicar a la pàgina web de la BBC -una televisió molt important del Regne Unit-. 

El món escolta el que està passant al país de la Malala

 

Li van fer un munt d'entrevistes, sortia a molts canals de televisió i així es va fer famosa al seu país. 

Les queixes de la Malala enfaden als talibans

 

I això que, per una banda, era tan «xulo», per l'altra, va fer que els talibans la coneguessin, i fins i tot la volguessin matar, per anar en contra del que ells manaven. I això és el que van intentar el 9 de novembre de 2012! Un home talibà, va pujar a l'autobús escolar quan la Malala tornava de l'escola cap a casa. Va preguntar qui era la Malala, i va començar a disparar, ferint a diverses nenes i a ella mateixa.

La Malala es recupera

 

Per sort, la van portar corrents a l’hospital on es va poder recuperar amb el suport de la seva família i de les escoles del Pakistan. 

La Malala guanya el Premi Novel de la Pau

 

Quan la Malala es va recuperar, li van concedir el Premi Novel de la Pau, un premi importantíssim, que es dóna un cop l’any a Noruega (Oslo), a persones que lluiten contra la pobresa, les guerres i les desigualtats .

 

Amb 17 anys, la Malala ha estat la persona més jove en aconseguir-ho

Gràcies Malala

 

El cas de la Malala que va arriscar la seva vida per poder anar a l’escola és un cas d’admiració per  a molts nens i nenes d’arreu del món. Per això, li han dedicat un llibre que es titula «Benvolguda Malala» i conté un recull de cartes, fotografies i dedicatòries per aquesta nena tan valenta.

Please reload

 

Recursos

  • Material: llistat dels drets dels infants i les corresponents preguntes

  • Espai: aula

  • Temps: una hora

 

Descripció de l'activitat

En aquesta sessió recordem breument allò que vam fer a l’anterior sessió, en la què vam conèixer el dret dels infants a anar a l’escola a partir de la historia de la Malala. A partir d’aquí ens preguntarem quins altres drets tenen els infants (considerem infants dels zero als divuit anys). Per fer-ho, dividiríem l’aula per parelles -de manera que n’hi haguessin deu- i a cada parella assignarem un dret.

Així doncs, els repartirem una breu explicació d’aquest i ells hauran d’interpretar-lo i explicar-lo a la resta. La seva explicació estarà acompanyada d’unes preguntes que hauran de respondre:

 

 

Drets dels infants

Dret a la igualtat

Encara que tots els nens i nenes sou diferents —perquè heu nascut a llocs diferents, perquè teniu famílies diferents, perquè feu coses diferents, perquè uns teniu els cabells rossos i uns altres els teniu negres…—, tots sou iguals pel que fa als drets que teniu. No hi ha d’haver cap nen ni nena al món sense totes les necessitats cobertes, i els adults han de fer els possibles perquè sigui així.

- Què vol dir ser igual? Què vol dir ser diferent? Acompanya la teva explicació amb un exemple.

- A quines necessitats creus que fa referència el text?

Dret a l'atenció

Tots els nens i nenes teniu dret a ser cuidats i a tenir tot el que cal per a poder créixer bé: els grans us han d’alimentar bé, us han de dur al metge si cal, us han d’ajudar a conèixer el món en què vivim. Vosaltres, teniu el deure d’estimar i tractar bé els adults que us envolten i tenen cura de vosaltres.

- Creieu que tots els nens del món gaudeixen d’aquest dret?

- Com agraïu als adults que t’envolten que tinguin cura de vosaltres?

Dret a la identitat

Tots els nens i nenes tenen dret a tenir un nom i a ser d’un lloc, és a dir, a tenir una nacionalitat. Tens el deure, doncs, d’estimar el lloc d’on ets.

- Sabeu quin origen té el teu nom o perquè el van triar? Si no ho sabeu, pregunteu-ho als pares.

- Tots els nens de la classe heu nascut al mateix lloc?

Dret a la salut

Per a créixer bé, has de néixer bé. Per tant, tots els nens i nenes del món tenen dret que els ajudin a néixer en les millors condicions i a tenir menjar, un lloc on viure, esbarjo i atencions des del naixement. Tu tens el deure de menjar, de divertir-te i de cuidar casa teva.

- On vau néixer?

- Com cuideu casa vostra?

Dret a l'atenció especial

Si algun nen o nena té algun problema, té dret a rebre ajuda i atenció especial per a poder-lo superar. Perquè sigui possible ajudar-te, tens el deure de dir què et passa, encara que et sembli que no ho has de dir.

- Poseu un exemple on hàgiu ajudat a un company.

- Poseu un exemple on us hagin ajudat.

Dret a l'afecte

Tots els nens i nenes teniu dret a ser estimats. Per això tens dret a una família. De famílies n’hi ha moltes i el més important és que la gent que la forma t’estimi. També tens el deure d’estimar les persones de la teva família.

- Expliqueu allò que més us agradi de les vostres famílies.

-  Què creieu que és el més important a una família?

Dret a l'educació

Tens el dret d’aprendre moltes coses. Per això cal que tothom faci els possibles per facilitar que tots els nens i nenes aneu a l’escola, i si alguna família no pot pagar-la, no ho hagi de fer. A l’escola, tens dret a sentir-te bé i a divertir-te alhora que aprens. I també tens el deure de voler aprendre, d’anar a l’escola cada dia, i de posar atenció i fer cas a classe.

- Què és el que més us agrada de la vostra escola?

- Quines responsabilitats teniu quan aneu a l’escola?

Dret a la protecció

Ja saps que de vegades hi ha situacions en què cal protegir les persones que tenen més dificultats, que cal donar socors: si algun cop vius una situació d’aquesta mena, tens dret que et protegeixin entre els primers i tens també el deure d’ajudar les persones més febles. Per exemple, si ets en un lloc on es produeix una alarma de perill, algú t’acompanyarà a sortir-ne de la manera més segura possible, i ho farà tenint en compte que necessites una ajuda especial perquè ets un nen. Però si, a més, hi ha persones amb més dificultats que tu —perquè són molt grans, perquè no poden caminar, perquè  no hi poden veure...—, també les ajudaran de manera especial i tu tindràs el deure de facilitar les coses tant com calgui perquè rebin atenció.

- Poseu un exemple d’una situació de perill. Què hauríeu de fer?

Dret a jugar

Tens dret a no treballar fins que siguis gran i tens dret que ningú no et faci mal. Si algú ho fa, has de dir-ho i rebràs l’ajuda necessària per a resoldre-ho.

- Què us agradaria ser quan fóssiu grans?

- Què creieu que heu de fer per aconseguir-ho?

Dret a la inclusió

Tens dret que, siguis d’on siguis, visquis on visquis, siguis com siguis, ningú no et deixi de banda, ningú no et prengui els drets ni et faci sentir malament per cap d’aquests motius. Tu, alhora, tens el deure de no deixar ningú de banda, de no fer sentir malament cap nen o nena.

- Què faries per incloure un company que arriba nou a classe?

Please reload

Avaluació (ítems observables)

  • Explica el dret que se li ha assignat de manera entenedora i en col·laboració amb el seu company

  • Escolta activament als altres alumnes

  • Respón les preguntes proposades

  • Participa de manera espontànea

Recursos

  • Material: conte “El paquet de galetes”

  • Espai: aula

  • Temps: una hora

 

Descripció de l’activitat

En aquesta activitat, la mestra faría una lectura en veu alta del conte “el paquet de galetes”. L’objectiu és que els alumnes reflexionin sobre els prejudicis, sobre les primeres impresions que tenim de les persones, les quals sovint són equivocades. Un cop haver llegit el conte, fariem una conversa amb els alumnes, seguint les qüestions previament pensades i incorporant aspectos que sorgeixin a nivel espontani. 

 

 

Prejudicis

El paquet de galetes

1 hour

Quan va arribar a l'estació, li van informar que el tren en què viatjava es retardaria gairebé mitja hora. L'elegant senyora, bastant contrariada, va comprar una revista, un paquet de galetes i una ampolla d'aigua. Es va dirigir cap a l'andana central, just on havia d'arribar el seu tren, i es va asseure en un banc, disposada per a l'espera.

 

Mentre fullejava la seva revista, un noi jove es va asseure al seu costat i va començar a llegir el periòdic. De sobte, la senyora va observar amb sorpresa que aquell noi, sense dir una paraula, estenia la mà, agafava el paquet de galetes, l’obria i començava a menjar-les, una a una, amb tota naturalitat.

 

La dona es va sentir ofesa. No volia ser grollera, però tampoc li semblava correcte deixar passar aquella situació i fer com si no se n’hagués adonat. Així que, ràpidament, va agafar el paquet, va treure una galeta i se la va menjar tot mirant al noi fixament.

 

Com a resposta, el noi va prendre una altra galeta i va fer alguna cosa semblant, esbossant, fins i tot, un lleuger somriure. Allò va acabar d'alterar-la. Va prendre una altra galeta i, de manera encara més ostensible, la hi va menjar mantenint de nou la mirada a aquell noi tan atrevit. El diàleg de mirades i pensaments va continuar entre galeta i galeta. La senyora cada vegada estava més irritada, i el noi semblava que cada vegada estava més divertit.

 

Finalment, quan ja només quedava l'última galeta, ella va pensar: «No podrà ser tan descarat ». El noi va allargar la mà, va prendre la galeta, la va partir en dues i va oferir la meitat a la senyora. «Gràcies!», va dir la dona, que amb prou feines era capaç de contenir el seu empipament.

 

Aleshores el tren va anunciar la seva arribada. La senyora es va aixecar i va pujar fins al seu seient. Abans d'arrencar, des de la finestreta encara podia veure al noi en l'andana i va pensar: «Què insolent i mal educat!».

 

En aquell moment va sentir que tenia set, per les galetes que havia menjat, i potser per l'ansietat que aquella situació li havia produït. Va obrir la bossa per treure l'ampolla d'aigua i es va quedar de pedra en trobar, dins de la seva bossa, el seu paquet de galetes intacte.

Please reload

 

Preguntes de comprensió i de reflexió entorn la lectura

-          Què pensaves quan el noi agafava les galetes del paquet?

-          Com creus que s’ha sentit la senyora un cop ha pujat al tren i s’ha adonat del seu error?

-          Què faries tu en la situació de la senyora? I en la del noi?

-          Saps que vol dir la paraula prejudici? Posa un exemple.

-          Alguna vegada has tingut prejudicis cap algú i posteriorment t’has adonat que t’equivocaves?

-          Què has fet per solucionar-ho?

 

Avaluació (ítems observables)

  • Manté una actitud d’escolta durant la lectura del conte

  • Participa a l’hora de respondre les preguntes

  • Fa aportacions de qualitat a nivel espontani

  • Reflexiona sobre la importancia de conèixer a les persones abans d’emetre qualsevol judici

Interculturalitat

Recursos

  • Material: vídeo del documental "Babies" i ordinadors

  • Espai: aula

  • Temps: dues hores

 

Descripció de l’activitat

El documental “Babies” mostra el primer any de vida de quatre nadons nascuts a quatre països molt diferents: en primer lloc, Ponijao, un infant nascut a Opuwo (Namibia), en segon lloc, Bayar, que viu amb la seva família a Bayanchandmani (Mongolia), en tercer lloc, Mari, una nena que viu amb la seva família a Tokio (Japó) i darrerament la Hattie, que viu amb la seva família a San Francisco (California). Al film es fan evidents les diferencies entre les cultures, la manera de viure de cada una d’elles i la influència d’aquestes a l’hora  d’entendre el món. Durant dues sessions es treballarà les diferencies interculturals, per tal de fomentar el respecte cap a la diversitat i la empatia cap a diferents maneres d’entendre el món.

 

Primera sessió

A partir del visionat, el qual trobaràs a continuació, es demanarà als alumnes que anomenin les diferencies que han pogut observar, com poden ser la vestimenta, l’habitatge, els paisatges, la higiene, entre d’altres. Alhora, podran comentar aspectes que els hi hagin sorprès o comentaris a nivell espontani sobre el tema.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot seguit es proposarà d’investigar més sobre aquestes cultures, dividint l’aula en quatre grups.

Cada grup es farà expert sobre una de les cultures, a partir d’una petita recerca que intenti respondre a les següents preguntes:

-           On viuen?

-          Quina llengua parlen?

-          Quins transports utilitzen?

-          Com vesteixen?

-          Quines són les seves tradicions (danses, jocs, música...)?

-          Quin és el seu menjar típic?

-          Què t’ha cridat l’atenció de la seva manera de viure?

Els nens i nenes disposaran del temps restant de la sessió per a preparar la seva recerca.

 

Segona sessió

Durant la següent sessió cada grup compartirà amb la resta el que han après investigant sobre el tema a partir de petites exposicions orals. Un cop haver exposat tots els grups farem unes preguntes als alumnes:

-         Amb quina cultura us identifiqueu més?

-         Creieu que són més feliços els nens i nenes de Tokio i San Francisco que els de Namíbia i Mongòlia perquè viuen a països més desenvolupats que els altres?

 

Avaluació (ítems observables)

  • S’interessa per altres cultures

  • Manifesta respecte per la diversitat social

  • Identifica les idees clau del visionat

  • Cerca més informacio sobre la cultura que se l’hi ha assignat

  • S’interessa per les idees dels altres

  • Fa una exposicio coherent, amb un vocabulari entenedor

  • Fa explícit el seu punt de vista

     

     

     

     

     

     

     

     

     

Recursos

  • Material: depèn de la proposta triada per a fer a la llar

  • Espai: aula i llar d’avis

  • Temps: cinc hores

 

Descripció de l’activitat

Aquesta activitat té la finalitat de promoure la responsabilitat, el compromís i el respecte dels alumnes a partir d’una activitat intergeneracional, dirigida a la gent gran d’una llar situada al seu barri. A partir de l’elaboració d’una proposta per aquest col·lectiu, es treballaran tota una sèrie d’habilitats que contribueixin al benestar mutu, dels nens i nenes i els avis.

Per tal de dur a terme la proposta, cal seguir un treball previ a l’aula:

 

Sessió 1. Assemblea

Com hem de tractar el col·lectiu de la gent gran?

L’objectiu d’aquesta sessió és dur a terme una conversa organitzada per apropar-nos al col·lectiu de la tercera edat. Cal que es tractin temes com els següents: com son els avis i avies de la nostra societat? Com els valorem? Què podem fer per a integrar-los de manera activa? què esperen de nosaltres amb la nostra proposta? Cal que els alumnes entenguin que el respecte, l’atenció, el diàleg i l’afecte són eines indispensables per a tractar la gent gran, la qual sovint es sent exclosa i sent que no són rellevants socialment. Així doncs, els alumnes han de comprendre que poden contribuir aquest canvi i per tant, sentir-se motivats entenent que la tasca que duran a terme a la llar té molt de valor.

 

Sessió 2. Debat

Triar el tipus de proposta.

En aquesta sessió els alumnes hauran de fer propostes sobre el tipus d’activitat que els hi agradaria dur a terme a la llar. S’espera dels alumnes que facin propostes interessants i que tinguin present a quin col·lectiu s’estan dirigint. Alguns exemples podrien ser: cantar cançons, ensenyar-los una dansa, explicar un conte, llegenda, rondalla, entre d’altres, preparar-los un berenar, explicar-los anècdotes, etc. És a dir, en aquesta sessió ha de quedar tancada el tipus d’activitat que es durà a terme.

 

Sessió 3. Posada en marxa

Tria hipotètica: lectura de rondalles tradicionals

En aquest cas, posem l’exemple que els nens i nenes de la classe trien la lectura de rondalles tradicionals. Per fer-ho, s’hauran d’organitzar i tenir present les característiques de la lectura en veu alta: articular les paraules, intensitat de la veu, expressivitat, gest, recursos, entre d’altres. Així doncs, en aquesta sessió els alumnes hauran de concretar quines són les rondalles que volen llegir i familiaritzar-se amb el gènere discursiu de la lectura per als altres.

 

Sessió 4. Assaig

Ens ajudem els uns als altres

Posteriorment a la tria de les rondalles i al seu assaig individual a casa, farem un assaig col·lectiu, on els alumnes es faran suggerencies per a millorar la qualitat de la lectura. El mestre també haurà de fer aportacions per a contribuir a la seva millora.

 

Sessió 5. Visita a la llar i posada en escena

Fem un regal als avis i avies del casal

Amb un previ avís i organització gestionada per la mestra, visitarem als avis del casal per mostrar-los la feina que hem preparat per a ells. Compartirem una estona de lectura i posteriorment ens interessarem per les seves activitats al casal o per les seves anècdotes.

 

Avaluació (ítems observables)

  • Fa propostes interessants per a fer a la llar d’avis

  • Escolta als companys

  • Col·labora en les diferents tasques

  • Cerca información sobre el colectiu de la tercera edat

  • Reconeix els valors de la responsabilitat, el compromís i el respecte com a aspectos necessàris a l’hora de tractar amb persones de la tercera edat.

  • S’implica a la visita a la llar d’avis (a l’hora d’explicar el conte, d’escoltar-los, d’explicar-los coses…)

Intergeneracions

Si tens qualsevol dubte o aportació sobre el programa, fes-nos-ho saber!

Envia'ns el teu correu electrònic al següent apartat:

© 2015 per Laura Macià.

Creat amb Wix.com.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Vimeo
  • Facebook Clean
  • Twitter Clean
  • LinkedIn Clean
  • Vimeo Clean

¡Tus datos se enviaron con éxito!

bottom of page